FESTA DEL SANT CRIST D’IGUALADA

És una festa religiosa que commemora els fets succeïts al 20 d’abril del 1590.  Aquell dia es va produir el fet miraculós del suor de sang del Sant Crist d’Igualada.  Des d’aquella data cada any el dimarts de Pasqua celebrem aquesta festivitat.  És la festa més viscuda i participada, presidida per importants figures religioses, acompanyada per músics il·lustres i amb  la presència multitudinària dels igualadins i igualadines i gent d’arreu que es concentra per participar tan a l’Eucaristia com a la processó.

 

20150417_115812 20150417_120237

Publicat dins de 5. Festes populars, Mare del Diví Pastor | Envia un comentari

LES RECEPTES DE L’ANOIA

Aquí us presentem la nostra proposta gastronòmica.

Esperem que us agradi!

MENÚ GASTRONÒMIC DE L

Publicat dins de 4. Gastronomia, Mare del Diví Pastor | Envia un comentari

LES NOSTRES RECEPTES DEL MARESME

RECEPTA

Publicat dins de 4. Gastronomia, Mare de Déu de Lourdes | Envia un comentari

LES RECEPTES DEL VALLÈS OCCIDENTAL – GRESOL-

Aquí us deixem les receptes que hem seleccionat. De primer us hem preparat uns Pèsols tendres amb botifarra negra de Vacarisses,Un saltat ràpid de pèsols tendres, grans al punt gens tous, amb la frescor aromàtica de la menta fresca i la contundència de la botifarra negra”. De segon, un plat preparat amb el cigró menut, aquest llegum que només té dos anys de vida i que es va crear a la Cooperativa Agrària de Sabadell, on es va optar per la producció d’un producte innovador.

I de postres, Mató amb mel i taronja… Mmmm!! “Mel i mató renovat amb la incorporació d’una fruita àcida com la taronja i una espècia picant com el pebre que ens ajudaran a alleugerir la dolçor de la mel, que ha de ser, això sí, del Vallès Occidental.

gresol-receptes del Vallès Occidental

Publicat dins de 4. Gastronomia, C.E.Gresol, General | Envia un comentari

RECEPTES DEL BARCELONÈS

Hola a tots i a totes!

Els d’Escolàpies Llúria hem trobat 3 receptes que ens obren la gana:

Fideus a la cassola, Llagosta a la catalana i Torradetes de Santa Teresa.

Mireu el nostre document adjunt i… Bon profit!

receptes Barcelonès

Publicat dins de 4. Gastronomia, Escolàpies-Llúria, General | Envia un comentari

Activitat 4. Gastronomia

Hola nens i nenes!

Els alumnes de 4t de l’Escolania hem elaborat aquestes receptes de la nostra comarca. Esperem que us agradin.

Fins aviat!

les_nostres_receptes

Publicat dins de 4. Gastronomia, Escolania | Envia un comentari

LA LLEGENDA DEL TIBIDABO

Antigament, el pla de Barcelona no estava embotit de cases. Era una planura agradosa en lleu pendent. A una banda hi havia els aiguamolls del Besòs, ambo boscos de ribera i caça abundant. A l’altre extrem, la fèrtil desembocadura del Llobregat, ambo horts i arbres fruitals. Al mateix pla, sobre el mont Tàber, es trobava la ciutat. Cases pairals i una munió de poblets arrodonien la bella estampa. El “catxalot ancorat” de Montjuïc tancava la marina pel sud. Era una imatge idíl•lica. De manera que no va ser estrany, segons una antiga tradició, que se situés al cim de la serra de Collserola un dels episodis que es poden llegir a l’evangeli de sant Mateu.
Una vegada Jesucrist se’n va anar al cim d’una muntanya a meditar. Era el cim de Collserola. Aleshores va passar el dimoni i va tenir la idea diabòlica de temptar Jesús. Li va mostrar tot el que es veia des d’allà dalt, que era esplèndid, i li va dir, afuant la mirada:
– Vet aquí tot el que et donaré si t’agenolles i m’adores.
En aquella època, però , els dimonis parlaven en llatí. I la frase temptadora del diable va ser:
– Haec omnia tibi dabo se cadens adoraveris me.
Que traduït al català vol dir: “Tot això et daré si et postres i m’adores”.

IMG_0703FullSizeRender-16

Publicat dins de 3. Llegendes, Escolàpies-Llúria, General | Envia un comentari

 LA NOSTRA LLEGENDA: AQUALATA

Fa molt de temps, hi havia un gran estany anomenat Aqualata, a prop d’allí hi vivia un granger que tenia molt mal humor, perquè tots els mossos que llogava fugien. Deia que donaria la seva ànima al diable per no fer la feina de la granja.

Un dia va aparèixer un diable i es va oferir a fer-li la feina. El granger va firmar un contracte sense llegir-lo. Estava molt content perquè li donava moltes feines, fins que un dia, les va acabar totes.

Llavors, el pagès va tenir una idea: fer desaparèixer tota l’aigua de l’estany Aqualata.

En acabar la feina, el diable envia al granger a l’infern, perquè ho deia al contracte que ell no havia llegit.

Diuen que si escoltem dins les aigües del riu encara sentim els crits del pagès fugint del diable.

Després de molts anys, en el lloc on hi havia hagut l’estany Aqualata, s’hi va fer una ciutat: Igualada.

Alumnes 4t, escola MDP Igualada

 

20150130_084208 (2) 20150130_084300_02 (1)

Publicat dins de 3. Llegendes, Mare del Diví Pastor | Envia un comentari

LA LLEGENDA D’EN ROBAFAVES

Hola amics!!

Us enviem la llegenda del nostre gegant Robafaves de Mataró.

ROBAFAVES

Publicat dins de 3. Llegendes, Mare de Déu de Lourdes | Envia un comentari

Llegendes

El Cavall Bernat

Vet aquí que fa molts anys, a Montserrat, hi vivia un carboner molt pobre que feia carbonet. Al pobre carboner se li havia mort l’ase i tenia que baixar amb la seva pròpia força les sàrries plenes de carbó.
Un dia, tot baixant de Montserrat, es va dir: – donaria el que fos per tenir alguna cosa on portar-hi les sàrries.
Dit això, se li va aparèixer un home vestit de fosc sobre un bonic cavall blanc. L’home li va dir que li deixaria el cavall durant un any i que passat aquest termini n’hi hauria de tornar dos,el seu i un altre. I si no complia el pacte, li hauria de lliurar la seva ànima.
El carboner va acceptar el tracte. Van passar dies i mesos, la feina li anava millor. L’home es va guanyar més diners i no va recordar la promesa. I es va gastar els diners en altres coses.
Al cap d’un any va tornar l’home vestit de fosc i li va demanar els dos cavalls del tracte. El carboner no els tenia i l’home li va demanar la seva ànima. Aleshores el carboner es va adonar que aquell home vestit de fosc era el diable i va pregar a la Mare de Déu de Montserrat que l’ajudés. La Mare de Déu el va escoltar i va convertir el diable i el seu cavall blanc en pedra.
Des d’aquell dia, aquesta pedra es coneix amb el nom de “Cavall Bernat”.

Alumnes de 4t
Escolania de Montserrat

Miquel

Publicat dins de 3. Llegendes, Escolania | Envia un comentari