Festes de Maig

Aquí teniu els cartells de festes que hem fet tots junts. Badalona està de festa al mes de maig: tenim balls, xocolatada, una cursa popular, concerts, fires, gegants, castellers, teatre, correfoc, sardinada,…  i fins i tot cremem un dimoni!!

 

Publicat dins de 5 Festes populars, Santíssima Trinitat | Comentaris tancats a Festes de Maig

FESTES I TRADICIONS DE L’URGELL Escola Pia -Tàrrega-

Hola Companys i companyes del projecte comarques.

Aquest dies hem estat treballant en petits grups sobre les Festes Populars i les Tradicions de la nostra comarca, l’Urgell. També de comarques veïnes, -La Segarra i La Conca de Barberà- d’on provenen dos alumnes de la classe. N’han sorgit moltes i de diversos àmbits així que hem pensat de fer-ne una petita classificació:

Del món de la pagesia: “Els tres tombs”, a Tàrrega, Anglesola. La Festa del “Segar i el Batre” o La Festa de “La Verema”, a Verdú.

De caire religiós: El “Pessebre Vivent”, de Vallbona de les Monges o de Rocafort de Vallbona. Les “Santes Espines”, a Tàrrega, o la “Processó dels Dolors”, de Bellpuig.

Històriques: Com la de “Recreació de Grups Medievals”, a Ciutadilla. La “Festa del Bandoler”, a Castellserà. El “Mercat Medieval” de Guimerà, o el “Cap de Setmana Ibèric”, a Tornabous.

Artístiques: Com “l’Aplec de la Sardana”, de Preixana. La “Festa del Silló i Fira de Ceràmica”, de Verdú. “Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals”, a Tàrrega. La “Fira del Teatre al Carrer” a Tàrrega, o el “Figa Rock” de la Figuerosa.

Gastronòmiques: El “Firacoc”, a Tàrrega. La “Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra”, d’Agramunt o la “Festa de l’Oli” de Belianes.

Potser la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega sigui la més popular i populosa, la que atrau a més gran nombre de persones de totes les edats i sensibilitats, la que té un ressò mediàtic més important.

I  la Tradició més “celebrada” ha estat….
“La Festa Major” de Tàrrega.

Enguany, s’ha recuperat el Ball d’Arquets, després d’unes dècades sense escenificar-se i s’hi a sumat la “Dansa del Tossino” per a la figura del bestiari creada l’any passat.

Publicat dins de 5 Festes populars, Escola Pia, General | Comentaris tancats a FESTES I TRADICIONS DE L’URGELL Escola Pia -Tàrrega-

FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. “LA MÉS TÍPICA”


La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada d’interès patrimonial per la conservació del seu folklore i riquesa cultural, és una de les grans festes de Catalunya. Té per escenari els carrers i places de la població. Comença el 29 d’agost i no para fins al 2 de setembre, essent el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca.

El poble surt al carrer per acompanyar els entremesos i els balls folklòrics en les cercaviles i processons de Sant Fèlix. Un acte important és l’entrada del sant a la Basílica de Santa Maria el dia de Sant Fèlix.

 

ELS GEGANTS

 

Els gegants de Vilafranca es diuen Ferragut i Elisenda, representen dos reis cristians, probablement de finals de l’edat mitjana; el seu vestuari està inspirat en aquesta època. La primera referència que en tenim data de la processó de Corpus del 1600. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers.

La seva participació en les processons de Corpus és relativament constant des del segle XVII. Ja a finals dels segle XVIII s’incorporen a les cercaviles i processons de Sant Fèlix.

 

EL BALL D’EN SERRALLONGA

 

És un ball de bandolers que emula la figura de Joan Serrallonga. Els bandolers van proveïts de trabucs –per això també se’ls anomena trabucaires-, que fan disparar enlaire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l’any 1820.

En aquest ball, els bandolers van vestits segons l’època on se situa Joan Serrallonga; així doncs, duen pantalons de pana fins al genoll, armilla, camisa, barretina, espardenyes de set vetes, poden portar una manta o tapaboques penjada a l’espatlla i un sarró on s’hi desa la pólvora.

 

EL BALL DELS DIABLES

 

La base del ball de diables és una representació entre la lluita de les forces celestials, representades per arcàngels i àngels, i les forces de l’infern, representades pels diables i ben acompanyats de la pirotècnica que es crema en cercaviles i processons.

El ball dels diables és una representació de teatre de carrer en què uns diables dirigits per en Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos forts timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics. En alguns moments del recorregut, els diables, l’arcàngel Sant Miquel i l’àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que s’acabaven amb la victòria dels dos últims.

 

EL DRAC DE VILAFRANCA

 

El drac de Vilafranca del Penedès apareix per primera vegada a la celebració del Corpus de l’any 1600. A partir d’aquest moment actua en diferents celebracions tan religioses com civils.

Des de sempre ha estat una de les figures més destacades i representatives de la Festa Major. Dóna inici a la Festa Major i a les tres processons de Sant Fèlix.

A la boca hi duu una peça en forma de creu que serveix per aguantar els coets.

La seva popularitat queda clarament reflectida en els nombrosos dracs petits que hi ha a la vila, ja coneguts des de finals dels segle XIX.

Des dels anys vuitanta, un drac petit apareix a la Festa Major petita acompanyat de portadors i músics de la seva mida.

 

LA MOIXIGANGA

 

És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s’anomenen quadres o misteris.

La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l’any 1798, per bé que podria ser anterior.

La moixiganga de Vilafranca va ser recuperada el 1985 i des de llavors ha sortit cada any per la Festa Major.

 

CASTELLERS
La colla de Castellers de Vilafranca es va fundar al setembre de 1948.  Anys més tard, el 1982, fruit d’una escissió d’aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca.

Actualment la colla  dels castellers està formada per més de 400 castellers i castelleres de grans i petits.  Van vestits amb una camisa verda els castellers i vermellosa els xicots, faixa negra i pantalons blancs, alguns porten el mocador dels castells. Durant l’any fan moltes sortides. Un element de la música són les gralles. Tot castell està bastit amb el so de les gralles de fons i també els acompanya un timbal.

A més d’aquestes dues colles de castells, a Vilafranca també es poden veure els Falcons, una colla fundada el 1960.

 

ÀLIGA

 

L’origen de l’àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que  l’any 1600  ja va participar en celebracions públiques fins a incorporar-se a la Festa Major.
Se sap que l’àliga va participar a les processons de Sant Fèlix del 1778, 1860, 1861 i el 1876. Cap al 1882 va deixar de sortir, tot sembla apuntar, perquè la peça estava molt malmesa. Es tractava d’una bella figura de vuit pams d’alçada, en actitud de vigilar i deu pams de llargada en la qual el ballador quedava pràcticament amagat en el seu interior. Pel Corpus de 1926 Vilafranca va estrenar una nova àliga amb les ales desplegades que per la Festa Major d’aquell mateix any ja s’hauria modificat (plegant-li les ales), perquè segons sembla hi havia seriosos problemes tècnics que en dificultaven la portabilitat.
Aquesta és la peça que a dia d’avui surt per la Festa Major i ofereix el ball solemne a les autoritats de la festa a partir del projecte de recuperació, fruit del treball a tres bandes entre el Consell de la Festa Major, el Ball de l’Àliga i l’Ajuntament de Vilafranca.

Els acompanyants van vestits amb pantalons marrons, camisa de coll taronja, mocador vermell, faixa negra i armilla de color marró.

 

ELS FALCONS

 

Per la Festa Major, els falcons surten al carrer els dies 29, 30 i 31 d’agost i el dia 1 i 2 de setembre.

Les principals figures són l’escala, la pira, el castell, la piràmide, la torreta, els ventalls i els pilars.  Aproximadament són 60 persones.

Van vestits amb una camisa, pantalons blancs i una faixa verda.

Els falcons de Vilafranca van acompanyats de diferents músiques que són la Marxa dels Falcons, la Marxa de Comere, el Gener, el Febrer, la Cirereta, el Vilanova, el Toc de Vermut i el Toc de Castell.

PETITA MOSTRA DE LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Publicat dins de 5 Festes populars, Sant Ramón de Penyafort | Comentaris tancats a

Revetlla de Sant Joan

REVETLLA DE SANT JOAN

 Els nens de 4rt A i  B  hem buscat informació sobre festes populars de Catalunya durant les vacances de Setmana Santa. Quant vam arribar a classe vam escriure a la pissarra un llistat amb totes les festes que havíem trobat. Entre tots vam escollir la festa de Sant Joan perquè era la més propera.

La festa

 La nit del dia 23 al 24 de juny se celebra que comença (solstici) l’estiu, que és el moment de l’any en què el sol es troba en el seu punt més alt. La forma més popular de celebrar aquest esdeveniment és mitjançant les revetlles. Les civilitzacions del Neolític ja celebraven el solstici amb unes cerimònies basades en el foc. Així, doncs, el foc és l’element principal de la festa, i en la nit del 23 al 24 , la més curta de l’any, es diu que allunya els mals esperits. Seguint aquesta creença, a totes les poblacions s’encenen fogueres i es balla al seu voltant. Durant aquesta nit, també es diu que creixen al bosc varietats vegetals que curen tota mena de mals. En realitat se suposa que qualsevol herba que es culli durant la nit de Sant Joan tindrà qualitats curatives. És una nit màgica en què és tradició menjar coca (dolça o salada), acompanyada de vi o cava.

 

Treball d’investigació

Fa MOLTS anys quan els nostres avis eren petits, la gent per la nit es reunia al carrer per celebrar la festa de Sant Joan. Aquella nit era màgica! Les famílies per celebrar la festa, anaven a comprar la típica coca i els petards. Es trobaven al carrer més important d’aquell barri o poble. Portaven els mobles antics que tenien a les seves cases. Amb tots els mobles que portaven feien una gran  foguera, desprès tiraven els petards, es reunien i menjaven la coca típica. Tan els nens com els adults es divertien molt. Per això, tothom celebra la festa de Sant Joan.

Com que la festa de Sant Joan és molt antiga, hem preguntat als nostres avis i àvies com celebraven ells aquesta festa quan eren joves.

Aquí us deixem algunes de les coses que ens han explicat:

–         L’àvia de la Xènia

Abans la família s’ajuntava al carrer i reunien tots els mobles bells i els cremaven. Mentre tot es cremava ells tiraven quatre petardets. En moltes ocasions en aquestes festes es coneixien molts nois i noies i al cap del temps acabaven sent  marit i muller.

–         L’àvia de la Sandra

Anaven a buscar llenya per fer una foguera i per la nit s’encenia i es tiraven petards, bengales, ….. I era típic comprar i menjar la coca de Sant Joan que era de fruita i pinyons, la gent gran la menjava acompanyada de cava i els nens igual però sense cava.

–         L’àvia de la Queralt

Abans anaven demanant fustes per fer el foc de Sant Joan. Més tard  sortien a jugar i menjaven coca, bevien gasosa… Tiraven mistos garibaldis, bombetes i bengales.

–         L’ àvia de la Judit

Es feien fogueres molt grans. La meva àvia i les seves amigues saltaven les fogueres quan baixava una mica el foc. Després quedaven a casa d’una amiga i anaven a dormir totes juntes. Quan eren les 7:00 del matí anaven a fer xocolata al camp amb totes les amigues i amics.

–         L’àvia de l’Andreu

La meva iaia Josefina diu que antigament, a la revetlla de Sant Joan, en tots els carrers es feien fogueres molt grans fetes de llenya, mobles vells,… i a dalt de cada foguera posaven un ninot molt gran (de la nostra mida més o menys) perquè es cremés. En cada carrer, els veïns quedaven per sopar junts (la coca de al final) i desprès feien ball. Adornaven el carrer amb banderetes i tiraven petards.

–         La mare de la Cristina

Tota la gent aprofitava per baixar tots els mobles i fustes vells al carrer. A les cantonades dels carrers es feien piles de mobles i fustes. Tots els veïns baixaven a encendre la foguera i a veure com es cremaven totes les fustes i mobles. Els veïns es quedaven a veure com s’apagava la foguera sola o a vegades havien de venir els bombers. Era unes de les festes mes esperades i divertides pels nens i nenes.

–         La mare de la Judit

La meva mare recorda que quan era petita durant tot l’any guardaven en magatzems del barri mobles vells, prestatgeries, taules…A la nit de Sant Joan tots els veïns baixaven cadires, taules. Cada veí preparava alguna cosa de menjar a casa i també el baixava al carrer. Els veïns agafaven els mobles i els apilaven en una plaça o cruïlla i quan era de nit els cremaven. Mentre els nens jugaven, corrien i tiraven petards. Per les postres menjaven coca i els adults bevien cava .

–         L’ Àvia del Pau I de l’Anna

La nostra àvia Juliana que vivia a Esparreguera deia que abans es feia un dinar especial, cadascú a casa seva. En aquell dinar hi havia de tot: pollastre, carn, conill i per postres arròs amb llet, flam o coca.No sortien al carrer, no tiraven petards, no feien fogueres no feien el que ara fem nosaltres per Sant Joan, només feien un dinar especial amb tota la família.

–         El pare d’en Gerard

Es preparava una festa molt maca i molt divertida. Els nens i els joves esperàvem que es fes de nit i mentrestant anàvem a buscar mobles vells i fustes velles per fer una foguera. Totes aquestes coses les guardaven en una pila. Mentrestant la gent gran guarnia els carrers i els terrats perquè moltes de les revetlles es feien als terrats. Després de sopar i ja de nit amb els mobles vells que havien guardat es feia una foguera i tiraven petards.

 

 

 

 

Publicat dins de 5 Festes populars, Anna Ravell | Comentaris tancats a Revetlla de Sant Joan

CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Hola! Ja tornem a trobar-nos.

Per fer aquesta activitat hem escollit el Carnaval com a festa més important de la ciutat, fins i tot més que la Festa Major. Com a vilanovins i vilanovines, el nostre Carnaval… és el nostre Carnaval!!

Benvinguts doncs al Carnaval de Vilanova i la Geltrú!!

La nostra festivitat es celebra entre els mesos de Febrer i Març, depenent de l’any. Sempre comença el dissabte abans de la setmana del dijous gras amb el ball de mantons, un ball tradicional únic. És el primer dia d’un carnaval especial.
Després, el dijous gras, una festa on els Vilanovins ens reunim en una plaça per celebrar que ja ha començat el Carnaval. Allà ens banyem amb merenga amb un gran sac que llencen des del balcó principal.
Al dia següent l’anomenem divendres de l’arribo on celebrem l’arribada d’en Carnestoltes, el rei del Carnaval. Els carrers s’omplen de carrosses amb molta gent disfressada, petits, grans i joves. Tots passegem per la ciutat saltant i cantant. En acabar el recorregut ens trobem a la Plaça la Vila on sa majestat Carnestoltes baixa de la seva carrossa, puja dalt de l’escenari i deixa anar un dels seus magnífics discursos.
El dissabte de mascarots apareixen uns personatges molt divertits i disfressats de cuiners damunt d’un escenari al ben mig de la plaça de la ciutat. Allà posen ingredients en una cassola gegant, ho barregen i al final surt el protagonista d’aquell dia, en CARAMEL! A partir d’aleshores ballem i cantem tota la tarda.
El diumenge de comparses és un dels dies més especials del nostre Carnaval. Els nois i les noies es posen roba de comparsers i comparseres i surten a saltar i llençar caramels per tota la ciutat.
El següent dia és dilluns de coros, on trobem associacions corals cantant pels nostres carrers.
El dimarts, ja arribant al final, celebrem el Vidalot, on sortim al carrer disfressats i anem a la plaça de la vila rient i ballant fins la nit.
Finalment celebrem el dimecres de cendra, conegut com l’Enterrament de la Sardina, que és l’acte més trist del carnaval ja que simbolitza la crema d’en Carnestoltes.

AQUESTA ÉS LA NOSTRA FESTA, AQUEST ÉS EL NOSTRE CARNAVAL!!
L’ANY VINENT ESTEU TOTS CONVIDATS A GAUDIR AMB NOSALTRES.

Publicat dins de 5 Festes populars, Divina Providència | Comentaris tancats a CARNAVAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

LA NOSTRA FESTA

Bon dia, companys!

Ara us explicarem la nostra Festa Major que són les festes de la primavera de l’Hospitalet de Llobregat. Tenen lloc des del 19 d’abril al 23 d’abril. Coincidint amb la diada de St Jordi.

Aquesta festa representa molt més que la festa major de la ciutat, és alegria, participació, gresca, civisme i bona sintonia, posant en relleu l’existència d’una identitat comuna. Tenint com l’eix principal la cultura i la tradició popular. Són organitzades per l’ajuntament i nombroses entitats de la ciutat.

Durant aquests dies es realitzen moltes activitats, ara us explicarem una petita mostra de les proposades durant aquest any:

-Iniciem les festes amb un pregó fet per Toni Albà, disfressat de rei Joan Carles I.

-Hi ha actes per adults com el festival de l’humor, desfilada de vestits de paper XXV mostra floral de Sant Jordi 2012, cinema “The artist” y “¿Ahora donde vamos?”,  XXVIII concurs de cocteleria per a professionals

-Concerts i teatre per a joves.

-Activitats per a nens: El musical de l’Abella Maya,nit de foc infantil. A la biblioteca es pot fer un taller per pares,mares i nens. També hi han portes obertes del club muntanyenc L’H.

-Exposicions.

-A les festes de primavera també hi ha tradicions com: la fira de Sant Jordi , Toc d’inici, correfoc infantil, trobada de gegants, trabucaires, jornada castellera, nit de foc, tabalada i focs artificials.

 

Totes aquestes activitats tenen lloc a la plaça de l’Ajuntament, Rambla Just Oliveres, la Farga… i a molts altres racons de la ciutat.

L’elaboració del cartell de les festes es fa mitjançant un concurs que aquest any ha guanyat la Laia Font Roca que és una estudiant de disseny.

Bé, us convidem a gaudir de la nostra festa.

Escola Sant Jaume de la FEP.

Publicat dins de 5 Festes populars, Escola Sant Jaume de la fep | Comentaris tancats a LA NOSTRA FESTA

FESTA DE SANT ISIDRE A BELLPUIG

 

  BELLPUIG CELEBRA SANT ISIDRE AMB LA CERCAVILA

DELS TRES TOMBS AMB TRACTORS

 

Isidre el Llaurador (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l’Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia a Catalunya. La festa se’n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort.

 

A Bellpuig es celebra la festa dels tres tombs en honor a Sant Isidre ja que a la nostra població hi ha moltes plantacions agrícoles. Ho celebrem  el dia 15 de maig. L’origen del nom dels “tres tombs” és pel fet que es dóna tres tombs pel poble amb els tractors, vehicle imprescindible pels pagesos de la comarca de l’Urgell.

 

La festa s’obre amb una missa on són beneïdes pel rector de la parròquia les coques tradicionals del poble  i també  fruites que es reparteixen a la sortida de missa. La missa es fa en honor a Sant Isidre. És una festa en homenatge a la pagesia.

 

A la plaça sant Roc es concentren Tractors i maquinària agrícola que protagonitzen la cercavila dels tres tombs.

 

La festa culmina amb el dinar de germanor basat en la tradicional cassola de tros que organitza la cooperativa del camp de Bellpuig i també hi col·labora l’Ajuntament.

 

 

 

 

Publicat dins de 5 Festes populars, Mare de Déu del Carme | Comentaris tancats a FESTA DE SANT ISIDRE A BELLPUIG

MENÚ TARGARÍ

receptes escola pia tarrega 2011-2012 2

Hola amics i amigues del Projecte Comarques!!
Aquí us deixem unes receptes per llepar-se els dits.

Bon Profit!

Publicat dins de 4 Gastronomia, Escola Pia | Comentaris tancats a MENÚ TARGARÍ

Menú badaloní

Entre totes les receptes, hem escollit els plats que més ens agraden. Per llepar-se  els dits!

MENÚ BADALONÍ

Publicat dins de 4 Gastronomia, Santíssima Trinitat | Comentaris tancats a Menú badaloní

PROPOSTA GASTRONÒMICA DE SANT JAUME DE LA FEP

Hola companys!

Durant aquests dies hem conegut un munt de receptes típiques de la nostra comarca. Després de compartir-les hem decidit aquesta proposta.

Us deixem la nostra graella per tal que pogueu obrir la gana.

Bon profit!

graella4a_Les_nostres_receptes

Publicat dins de 4 Gastronomia, Escola Sant Jaume de la fep | Comentaris tancats a PROPOSTA GASTRONÒMICA DE SANT JAUME DE LA FEP