FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. “LA MÉS TÍPICA”


La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada d’interès patrimonial per la conservació del seu folklore i riquesa cultural, és una de les grans festes de Catalunya. Té per escenari els carrers i places de la població. Comença el 29 d’agost i no para fins al 2 de setembre, essent el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca.

El poble surt al carrer per acompanyar els entremesos i els balls folklòrics en les cercaviles i processons de Sant Fèlix. Un acte important és l’entrada del sant a la Basílica de Santa Maria el dia de Sant Fèlix.

 

ELS GEGANTS

 

Els gegants de Vilafranca es diuen Ferragut i Elisenda, representen dos reis cristians, probablement de finals de l’edat mitjana; el seu vestuari està inspirat en aquesta època. La primera referència que en tenim data de la processó de Corpus del 1600. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers.

La seva participació en les processons de Corpus és relativament constant des del segle XVII. Ja a finals dels segle XVIII s’incorporen a les cercaviles i processons de Sant Fèlix.

 

EL BALL D’EN SERRALLONGA

 

És un ball de bandolers que emula la figura de Joan Serrallonga. Els bandolers van proveïts de trabucs –per això també se’ls anomena trabucaires-, que fan disparar enlaire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l’any 1820.

En aquest ball, els bandolers van vestits segons l’època on se situa Joan Serrallonga; així doncs, duen pantalons de pana fins al genoll, armilla, camisa, barretina, espardenyes de set vetes, poden portar una manta o tapaboques penjada a l’espatlla i un sarró on s’hi desa la pólvora.

 

EL BALL DELS DIABLES

 

La base del ball de diables és una representació entre la lluita de les forces celestials, representades per arcàngels i àngels, i les forces de l’infern, representades pels diables i ben acompanyats de la pirotècnica que es crema en cercaviles i processons.

El ball dels diables és una representació de teatre de carrer en què uns diables dirigits per en Llucifer i la Diablessa, acompanyats de dos forts timbals, anaven encenent carretilles i recitant versos satírics. En alguns moments del recorregut, els diables, l’arcàngel Sant Miquel i l’àngel tenien unes picabaralles dialèctiques que s’acabaven amb la victòria dels dos últims.

 

EL DRAC DE VILAFRANCA

 

El drac de Vilafranca del Penedès apareix per primera vegada a la celebració del Corpus de l’any 1600. A partir d’aquest moment actua en diferents celebracions tan religioses com civils.

Des de sempre ha estat una de les figures més destacades i representatives de la Festa Major. Dóna inici a la Festa Major i a les tres processons de Sant Fèlix.

A la boca hi duu una peça en forma de creu que serveix per aguantar els coets.

La seva popularitat queda clarament reflectida en els nombrosos dracs petits que hi ha a la vila, ja coneguts des de finals dels segle XIX.

Des dels anys vuitanta, un drac petit apareix a la Festa Major petita acompanyat de portadors i músics de la seva mida.

 

LA MOIXIGANGA

 

És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s’anomenen quadres o misteris.

La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l’any 1798, per bé que podria ser anterior.

La moixiganga de Vilafranca va ser recuperada el 1985 i des de llavors ha sortit cada any per la Festa Major.

 

CASTELLERS
La colla de Castellers de Vilafranca es va fundar al setembre de 1948.  Anys més tard, el 1982, fruit d’una escissió d’aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca.

Actualment la colla  dels castellers està formada per més de 400 castellers i castelleres de grans i petits.  Van vestits amb una camisa verda els castellers i vermellosa els xicots, faixa negra i pantalons blancs, alguns porten el mocador dels castells. Durant l’any fan moltes sortides. Un element de la música són les gralles. Tot castell està bastit amb el so de les gralles de fons i també els acompanya un timbal.

A més d’aquestes dues colles de castells, a Vilafranca també es poden veure els Falcons, una colla fundada el 1960.

 

ÀLIGA

 

L’origen de l’àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que  l’any 1600  ja va participar en celebracions públiques fins a incorporar-se a la Festa Major.
Se sap que l’àliga va participar a les processons de Sant Fèlix del 1778, 1860, 1861 i el 1876. Cap al 1882 va deixar de sortir, tot sembla apuntar, perquè la peça estava molt malmesa. Es tractava d’una bella figura de vuit pams d’alçada, en actitud de vigilar i deu pams de llargada en la qual el ballador quedava pràcticament amagat en el seu interior. Pel Corpus de 1926 Vilafranca va estrenar una nova àliga amb les ales desplegades que per la Festa Major d’aquell mateix any ja s’hauria modificat (plegant-li les ales), perquè segons sembla hi havia seriosos problemes tècnics que en dificultaven la portabilitat.
Aquesta és la peça que a dia d’avui surt per la Festa Major i ofereix el ball solemne a les autoritats de la festa a partir del projecte de recuperació, fruit del treball a tres bandes entre el Consell de la Festa Major, el Ball de l’Àliga i l’Ajuntament de Vilafranca.

Els acompanyants van vestits amb pantalons marrons, camisa de coll taronja, mocador vermell, faixa negra i armilla de color marró.

 

ELS FALCONS

 

Per la Festa Major, els falcons surten al carrer els dies 29, 30 i 31 d’agost i el dia 1 i 2 de setembre.

Les principals figures són l’escala, la pira, el castell, la piràmide, la torreta, els ventalls i els pilars.  Aproximadament són 60 persones.

Van vestits amb una camisa, pantalons blancs i una faixa verda.

Els falcons de Vilafranca van acompanyats de diferents músiques que són la Marxa dels Falcons, la Marxa de Comere, el Gener, el Febrer, la Cirereta, el Vilanova, el Toc de Vermut i el Toc de Castell.

PETITA MOSTRA DE LA FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Aquesta entrada ha esta publicada en 5 Festes populars, Sant Ramón de Penyafort. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.