LLEGENDA ESCOLA TABOR

Hola Amics:

Us presentem una de les llegendes de la nostra comarca.

Esperem que us agradi.

L’avia del Dalmau

Publicat dins de 3. Llegendes, Tabor | Envia un comentari

La llegenda de la fundació de Vilanova i la Geltrú

Circula sobre l’origen de la bonica vila que avui es diu Vilanova i la Geltrú, una bonica llegenda que recau la seva fundació en l’amor en lloc de la guerra.

Diu la llegenda que a la Geltrú, situat dalt d’un turonet al nord-est de la vila hi havia un petit castell. En aquell castell hi vivia el senyor Galceran de ribes,  el feudal del Castell de la Geltrú, de Sitges i de Ribes, un homes despiedat i envejós. Com que no l’estimava ningú, va proclamar “el dret de cuixa”,  una llei per la qual totes les noies que es casaven dins dels seus dominis havien de passar la seva nit de noces amb ell.

Una parella d’enamorats de la Geltrú, la Tuites, una donzella òrfena, i en Peret, un jove llaurador, es volien casar però no estaven d’acord amb aquesta llei, però eren tan pobres que no sabien com fer-s’ho. Aleshores un dia va arribar a la Geltrú el rei Jaume I demanant voluntaris per acompanyar-lo a la conquesta de Mallorca. En Peret  s’hi va embarca, així aconseguiria els diners per fugir de la Geltrú i poder-se casar amb la seva estimada.

Quan en Peret va tornar ric de la conquesta de Mallorca, va fugir de la Geltrú junt amb la seva estimada Tuites per anar-se’n a casar al poble veí de Cubelles; i travessant en una barca el Torrent de la Pastera ( actual carrer Unió) van demanar ajuda al senyor de Cubelles. Aquest els hi va donar permís per  casar-se i construir-se una masia a l’altra vila del torrent, dins del seu terme i protecció.

Amb el temps, moltes altres parelles, fartes de les injustícies del feudal de la Geltrú, van anar fent el mateix i marxaren de la Geltrú i es van construir petites cases al voltant de la del Peret i la Tuites, i així va nèixer la Vila Nova de Cubelles. A l’actual plaça Pau Casals, passat el  pont del Nin, es van construir els primers grups de cases de la Vila Nova de Cubelles.

Al 1274 el rei Jaume I els hi va donar la Carta Pobla a Vila Nova de Cubel les, la qual la reconeixia com una vila i els hi donava els permisos per comerciar per mar i tenir una fira pròpia.

Amb el pas dels anys, la Geltrú es va anar fent petita i la Vila Nova va anar creixent fins a ser més gran que la Geltrú i que Cubelles. Llavors, Cubelles es va voler separar, i a l’any 1647 Vila Nova es va ajuntar amb la Geltrú formant un nou municipi, Vilanova i la Geltrú. 20150115_203140 (2)    20150118_200353 (2)

Publicat dins de 3. Llegendes, Sant Bonaventura | Envia un comentari

El nostre itinerari

Aquí us deixem unes imatges dels edificis modernistes que podreu veure durant la visita a la nostra escola i un pdf amb l’itinerari que farem.

ITINERARI

baixa (1) baixa (2) la-pedreraimagesbaixa

 

Publicat dins de 2. Itineraris, Inmaculada Concepció | Envia un comentari

LLEGENDES DE L’ALT PENEDÈS

Hola companys i companyes!

Aquí us deixem les llegendes que ens han agradat més a les nostres classes.

L’ENCANTADA DE CAN FÀBREGUES

Entre Mediona i Sant Quintí hi ha una masia, anomenada la masia de can Fàbregues, de Font-rubí. Aquesta bella masia l’havia heretat una noia molt bonica, molts eren els fadrins del poble i la comarca que la pretenien, però la noia rebutjava a tothom dient que encara no li havia arribat l’hora de casar-se.

Però tres joves d’allà a la rodalia la seguiren arreu del món i la bella dama, cansada de la seva bellesa, va anar a visitar la bruixa de la cova del Bolet. La donzella va demanar a la bruixa un encanteri, perquè ningú la pogués molestar i per lliurar-se dels pretendents que la seguien a tot arreu. La bruixa de la cova del Bolet ve fer-li cas, i a la mateixa cova va quedar tancada.

La noia estava dreta damunt un altar, i envoltada per unes serps verinoses que no permetien que ningú s’hi acostés. Solament la persona que aconseguís travessar la barrera de les serps, i tocar la vora del seu vestit blanc, la desencantaria i es podria casar amb la dama.

Molts foren els que ho intentaren, però ningú no ho ha aconseguit fins ara, i els que ho han intentat han trobat la mort. I encara ara, al lloc més profund de la cova, continua la donzella fins que algú la desencanti. Únicament la nit de Sant Joan, a les dotze en punt de la nit, surt la noia a estendre la roba damunt de les argelagues que envolten la boca de la caverna.

SKM_C224e15011617290_0001                    SKM_C224e15011610230_0004

 

 

LA REINA DE CANTALLOPS

Temps era temps, quan la gent encara es desplaçava amb carros estirats per cavalls, una reina anava cap a Barcelona, seguint l’antiga carretera de Vilafranca, però vet aquí que, com que el temps amenaçava pluja i la nit s’acostava, van decidir buscar lloc per menjar, reposar i dormir. Durant la nit els llops van fer un concert de cants i xerrades contínues. A la primera albada, la reina es va llevar sobresaltada, i es va preparar per a una immediata partida. La dona de l’hoteler, per cortesia, va preguntar a la reina:

 -Com ha dormit majestat?

 I la reina respongué:

 -Molt malament, perquè els udols dels llops eren massa a prop i tenia por que es fiquessin al meu llit.

 Continuant la conversa, la reina va preguntar: -Quin nom té aquest poble?

 L’hotelera li respongué:-Vilaformosa.

 Si jo visqués en aquest poble, li canviaria el nom i li posaria Cantallops, ja que aquests són els veritables habitants. En marxar la cort, els veïns van comentar les paraules de la reina.

 I no se sap com, però des d’aquell dia el nom de Vilaformosa es va transformar en Cantallops.

 És per això que les persones que passen per la carretera i veuen un nom tan estrany han de saber que tot ve de l’estada de la reina, en una nit de lluna plena, a l’hostal de cal Joan i la Mercè.

SKM_C224e15011610230_0002         SKM_C224e15011610230_0001

Publicat dins de 3. Llegendes, Sant Ramon de Penyafort | Envia un comentari

LA LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE BELLVITGE (escola Sant Jaume)

Aquesta llegenda va passar al segle X a uns terrenys a on ara està el barri de Bellvitge de la nostra ciutat. L’hem llegit en un còmic i us fem un resum. També us posem els dibuixos guanyadors del concurs que hem fet.

Esperem que us agradi.

Els castellers i els diables.

LLEGENDA DE LA MARE DE DÉU DE BELLVITGE

Un dia un pastor anava passejant el seu ramat d’ovelles sota la tempesta. La tempesta era tan forta que va partir una olivera.

Va pensar que amb les restes de l’olivera podria fer una Mare de Déu de Malvitge. Amb un ganivet va començar a tallar fins acabar-la. Després van venir uns lladres i li van robar la Mare de Déu. Uns guàrdies van preguntar al pastor què li havia passat. El pastor va contestar que li havien furtat sis ovelles i van decidir empaitar-los. Els guàrdies van perseguir els lladres fins a la marina fins que els lladres es van cansar i van llençar la Verge a un pou.

Anys després dos homes van veure un bou que no es movia. Van intentar espantar-lo i donar cops de barrot, però no es movia. Sota el bou van trobar una Mare de Déu. La van portar a la masia de Malvitge, al mossèn. La van guardar a un armari i quan la volien veure no estava.

Uns dies després el pastor va trobar una altre vegada el bou buscant alguna cosa a l’herba. Va pensar, va ficar la mà a l’herba i va notar alguna cosa més dura que l’herba, la va agafar i va veure que era la Verge de fusta, era un miracle!

Tots pensaven un lloc on ficar-la. Tot el poble comentava els miracles que feia la Verge. Entre tots van pensar en construir-li una ermita. Li van construir una ermita, va haver-hi una inundació i l’ermita va aguantar, perquè la Verge donava bona sort. Quan va passar el temps van veure que estava massa a prop del riu Llobregat i que s’inundava quan plovia molt i van decidir fer-la més alta.

Tot el poble va veure que havia valgut la pena. A les festes de Sant Isidre i de Sant Joan feien festes al voltant de l’ermita.

Moltes vegades s’ha hagut de reconstruir però avui encara existeix aquesta ermita a l’Hospitalet de Llobregat.

Image0001

Image0002

Publicat dins de 3. Llegendes, Sant Jaume de la FEP | Envia un comentari

La llegenda de Montbui

Des les Escolàpies d’Igualada us fem arribar aquesta simpàtica llegenda de la nostra comarca. A més a més, també hem treballat el còmic.

La llegenda de Sta. Margarida de Montbui

Ja fa molts i molts anys, el castell de la Tossa de Montbui havia estat caigut en mans dels sarraïns. Els montbuiencs ja feia dies que barrinaven la manera de recuperar-lo però no sabien com fer-ho.
En aquells paratges eren molt abundants els ramats de bous i van pensar que aquestes bestioles els podrien servir d’ajuda.
Van reunir un bon estol de bous, els lligaren teia a les banyes i, en una nit fosca de lluna nova, encengueren les torxes i els van fer pujar cap el cim de la muntanya.
Entre la polseguera i els bràmuls dels animals i els crits dels nostres combatents, els sarraïns es pensaren que pujava un gran exèrcit i el seu capitost va ordenar l’evacuació del castell.
Quan els montbuiencs van arribar a dalt, el castell ja era buit.

Llegenda 4A Llegenda 4B

 

 

Publicat dins de 3. Llegendes, Escolapies Igualada | Envia un comentari

TOMB PER VILANOVA I LA GELTRÚ

Hola companys/es!

Aquí teniu el nostre itenerari. Us hem preparat un recorregut per poder gaudir de la nostra estimada ciutat.

destino-int-Vilanova 3316661-Vilanova_i_la_Geltru_Vilanova_i_la_Geltru 4705428347_d55a700af5

Un tomb per Vilanova

Publicat dins de 2. Itineraris | Envia un comentari

ITINERARI el BARRI de la TORRASSA

Hola amics, Hem investigat una mica sobre el nostre barri i hem descobert una mica de la seva història. Aquí us presentem la nostra feina: un itinerari que hem fet al voltant de la nostra escola.

ITINERARI el BARRI de la TORRASSA

plaça espanyolaPONT-1 copia

 

Publicat dins de 2. Itineraris, Sant Jaume de la FEP | Envia un comentari

CAMINEM PER SANTA PERPÈTUA

 

Hola amics, podeu veure l’itinerari que hem fet del nostre poble. És molt interessant, així us farà ganes de venir-nos a veure.  Fins aviat.

images 300px-Santa-Perpetua

 

graella2_ITINERARI

Publicat dins de 2. Itineraris, Tabor | Envia un comentari

Visita al centre de Vilafranca

Hola us hem preparat un recorregut pel barri del centre de Vilafranca, que és el més antic i on es troba la nostra escola. Esperem que el trobeu interessant!

_ITINERARI

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Publicat dins de 2. Itineraris, General, Sant Ramon de Penyafort | Envia un comentari